El pasado martes 1 de mayo participé en la mítica trencacames. Carrera durísima, además de los 40 km con 1.700 m de desnivel acumulado, la lluvia y el barro todavía pusieron más dificultades. No añadiré demasiados comentarios, simplemente la crónica publicada en la web:
"
la trencacames 2007
CRÒNICA
Mai un encert ens havia perjudicat tant. L'home del temps va anunciar pluges per tot el cap de setmana, mentre que pel dimarts, el dia de la TRENCACAMES, s'anunciava un temps insegur però amb poc risc de pluges. Que equivocats estaven!!! No va plou en tot el cap de setmana i el dimarts va caure tot el que havia de caure.
El desànim entre els organitzadors flotava a l'ambient a les 7 del matí. L'anunci de pluges intenses era el comentari més estés entre nosaltres. Aguantarà el dia? Al menys que no plogui fins la 1!!! Però res d'això. Va ploure i a l'hora que ens podia fer més mal: quan els beteterus es llevaven del llit. I és que entre les 8 i les 9 va caure un munt d'aigua; i això va espantar a molt participants, fins i tot aquells que van fer el pagament anticipat. Una putada per ells i per nosaltres. Però no podíem fer res donat que ens deven a uns patrocinadors, a unes despeses i a la impossibilitat de fer-la un altre dia, per tant, van decidir no suspendre-la.
Malgrat tot, van haver un total de 318 inscrits, tot un èxit tenin en compte la metereologia. Si ens permeteu, però, emprarem un adjectiu per definir-los: patidors. I és que la duresa de la TRENCACAMES, ja de per sí molt gran, s'havia d'afegir la pluja intensa, la boira, el fred i el fang, que han coveritit a la V TRENCACAMES com la més dura, superant fins i tot, a la mítica III TRENCACAMES. Tots els participants poden dir amb veu alta i clara: JO HE FET LA V TRENCACAMES.
La duresa queda palesa en l'alt grau d'abandonaments. Només van arribar a meta 244 corredors, o sigui, el 25% va abandonar. Si només tenim en compte la TRENCACAMES veiem que van abandonar un 33%. Les dades ens mostren com es va arribar a patir.
I es que els serveis mèdics van tenir feina amb les caigudes i sobretot amb petites hipotèrmies. Hi havia corredors que arribaven tremolant per totes parts. Estaven desfallits. I embadurnats de fang.
No podem, però, deixar de banda els altres gran patidors, els VOLUNTARIS, els quals van mantenir el tipus al seu lloc durant més de 4 hores per donar el millor servei i assistència als corredors. Un aplaudiment per ells. S'ho mereixen.
Els primers quilòmetres van servir per estirar el pilot el que va permetre no formar taps a la zona de corriols. De seguida van aparéixer les terribles rampes del coll de Palestrins, més de 8 quilòmetres de pujades exigents. En Josep Franco fou el primer en arribar a dalt i es portà el premi al millor escalador. En Josep és un vell conegut donat que darrerament es troba situat en els llocs capdavanters de les TRENCACAMES.
La baixada deuria de ser intensísima però molt perillosa ja que el terreny del Montseny és procliu a les derrapades i caigudes a sobre de pedres amb moltes arestes que produeixen profunds talls. El millor baixador fou Enric Rubio que ho va fer en 30 minuts. Per què un feu una idea de com d'important és saber baixar, us direm que Enric li va treure mitja hora a la baixada a Josep Franco, i només en 10 quilòmetres!
Un dels beneficiats a la baixada fou en Rafel Sanchez, que va escurçar terreny al Josep, el qual no deixaria fins arribar a la meta com campió. Cal lamentar que la mecànica va fer estralls i entre ells la d'Arnau Periques, guanyador de l'any passat, que es va haver de retirar amb trencament del canvi.
Les femines, les quals van ser menys agossarades, donat que es van presentar molt poques i només van arribar cinc, va estar dominada per la nostra amiga Eva Roca del club Rocabikes de Granollers.
Cal destacar al nostre veterà Carles Salazar, el qual, any darrera any, participa malgrat que cada cop és més gran. Felicitats.
A la TRENCALADA, molt menys dura i més divertida, el primer en arribar fou Jose R. Palo, el qual es va portar un "palo" quan li van dir que el seu esforç no es veuria compensat per un premi. La TRENCALADA és un pedalada popular sense caire competitiu, per tant no es donen premis.
La TRENCAMINI va tenir un notable èxit: 50 participants. L'organització va pensar que els més perjudicats serien els nanos/es, però no fou així. Ells volian correr fos com fos i van animar als seus pares a fer-ho. El campió fou en David Fernandez, del club TRENCACAMES. La nostra promesa va fer una cursa perfecte treien un bons temps al segons i avançant a molts participants de la TRENCALADA , i això que van sortir deus minust abans!!!.
Cal destacar la presència del nostre menur Gerard Colas el qual, com cada any, s'ha apunta a la TRENCAMINI amb tant sols 4 anys!!!!
Malgrat la pluja, l'organització ha considerat que la TRENCACAMES d'enguany ha sigut tot un èxit i estem contents. Teniem un circuit preparat per un dia clar on les participants poguessin gaudir d'una esplèndida vista des de sant Elies (es veu tot el Vallès Oriental,Occidental i part del Maresme, el Montseny i el Mar, fins i tot Collserola). Però no us preocupeu, el proper any hi tornarem.
FINS LA VI TRENCACAMES"
Este domingo estuve en el Puiggracios. Subí desde l'atmella y bajé hasta riells. Por cierto me perdí 3 veces bajando y pinché la rueda de atrás. A pesar de eso os recomiendo subir a allí, hay unas vistas espectaculares..
